No habrá paz para los malvados

Vaig veure per primer cop l’escena del bar (quan a Santos Trinidad li cau el got) al gimnàs, possiblement era la setmana de l’ estrena, la van posar moltes vegades a la tele. Jo estava sacrificant-me a una d’ aquelles màquines infernals, connectada al meu Ipod i mirant la pantalla per no mirar-me els peus, sense parar massa atenció. I recordo el sotrac, obrir els ulls, iniciar un moviment enrere, com per allunyar-me, de rebuig. I recordo pensar al mateix temps: “He d’ anar a veure aquesta pel·lícula”

José Coronado ja ens va regalar un dolent impressionant a “La Caja507”. No se si Enrique Urbizu saba al cent per cent el que realment tenia entre mans quan va escollir Coronado pel paper, o si li va passar com a mi, que de cop vaig descobrir que aquell paio guapíssim i simpàtic és a més un tros d’actor capaç de fer por –molta por- només amb la mirada. Santos Trinidad recull aquest ulls, els de Rafael Mazas i els porta un pas mes enllà, a un infern mes profund, una por mes grand, i un fred mes fred.

Em va agradar molt “No habrá paz para los malvados”, tota. No està sol Coronado en absolut. Però la seva mirada mereix un post en exclusiva.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s